Josep M. Quintana (Alaior, 1950). Jurista, historiador y escritor. Académico de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Islas Baleares. Miembro de la Academia Catalana de Bellas Artes de Sant Jorge y de la de Buenas Letras de Barcelona. Ha cultivado el ensayo con obras como Menorca segle XX. De la monarquía a la República (1976); Els menorquins i l’autonomia (1977); Las autonomías y el Título VIII de la Constitución (1982); El Estatuto de Autonomía para las Islas Baleares. Análisis jurídico y sistemático (1984), La Comunitat Autònoma de les Illes Balears (1995), Maó (1996); La cultura catalana a Menorca (1998); Nicolau Rubió i Tudurí. Literatura i Pensament (2002); Una història particular. Els confl ictes Església-Estat a la Menorca del segle XVIII (2016); Monàrquics i Republicans a la Menorca de la Restauració. 1874-1931 (2019) y Les màscares del jo (2022) i Port Maó (2024). También la novela con obras como Els Nikolaidis (2006), traducida al castellano y al griego; Les revolucions perdudes (2008); Els herois de la nit (2010); Ningú no pot enganyar els morts (2012), con la que ganó el premio Llorenç Villalonga, Ciutat de Palma 2011; Els Clark (2014); La noia que va sortir d’un quadre de Botticelli (2017); Lletres de combat (2020) y L’afortunada vida de Martí Olivar (2023).